Cerro Chato està situat en un punt en que conflueixen tres departamentos (com comarques) diferents: Trenta y Tres, Florida, Durazno. Això fa que en el mateix poble hi hagi tres ajuntaments, tres comissaries de policia... Aquest fet però, sembla que tansols afecta als seus habitants a un nivell purament administratiu, perquè ells se senten simplement cerrochatenses.
Mostra un mapa més gran
És un poble molt actiu, amb un teixit social molt interessant.
A la zona de Trenta y Tres, des de l'agost del 2010, hi tenen una biblioteca infantil i juvenil, impuslada des de l'organització social CerrochatoPlan i l'organització catalana Vivim del Cuentu. La biblioteca es va fer en l'antic institut, que estava tancat des de feia uns anys perquè els quedava petit, i s'havia traslladat a un edifici molt més gran. Es van rehabiliatar gran part de les sales i classes, i es va pintar la sala de la biblioteca i la façana amb il·lustracions. Des de Catalunya es van enviar uns 5.000 llibres, i ordinadors reciclats de la UPC. Va ser tot un mes de feina mà a mà entre la gent del poble i Vivim del Cuentu, i el resultat va ser notable!
Detall de l'interior de la Biblioteca
La Biblioteca porta funcionant des d'aleshores, oferint el servei de prèstec de llibres, i també activitats quinzenals per als "gurises" (és com n'hi diuen dels xavals a Uruguai), i està oberta a qualsevol col·laboració de caire educatiu i/o lúdic.
Nosaltres, com que coneixíem a alguns dels integrants de Vivim del Cuentu, ens vem posar en contacte amb gent de CerrochatoPlan i els hi vem proposar vàries activitats que els hi podíem oferir: des de contacontes, taller d'horticultura, de serigrafia, de dibuix...
Finalment, des de CerrochatoPlan, van escollir un de dibuix creatiu, que va ser improvisat però molt divertit, i com a plat fort, el de serigrafia, per ser una activitat diferent i una tècnica poc coneguda.
De serigrafia vem fer tres tallers en tres dies consecotius: els dos primers per a "gurises", i el tercer per a adults.
El primer va anar força malament, degut a que no ens va sortir com esperàvem: encara no coneixíem els materials serigràfics que acabàvem de comprar a Montevideo; hi havia el doble de xavals dels que havien de ser en un principi, i alguns força petits; el procés es va fer llarg, algunes de les samarretes no van sortir ben impreses, d'altres no es van arribar a imprimir perquè la pantalla se'ns va fer malbé...
El següent dia, vem canviar el plantejament, i va sortir molt millor: ens vem limitar a imprimir les samarretes, i els gurises van sortir del taller la mar de contents.
I el tercer dia, amb els adults, donava gust, perquè se'ls podia explicar tot amb tot luxe de detalls, i feien moltes preguntes per entendre-ho absolutament tot. Era gent que mostrava molt d'interés, i de fet estic segura que molts d'ells de ben segurque repetiran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada