PUNTA DEL ESTE
El dia 9 vem marxar a recórrer la preciosa costa uruguaiana, espai on es concentra gran part de la població del país (Uruguai té un total d'uns 3.000.000 d'habitants, dels quals, la meitat, viu a Montevideo).
Vem comencar anant a Punta del Este, d'on en vem fugir corrents, donat que era com la Benidorm uruguaiana, i no hi vem aguantar més de cinc hores, amb un dinar caríssim inclós.
LA PEDRERA
Des de Punta del Este vem agafar un altre ómnibus (com n'hi diuen allá als autocars) cap a una petita població anomenada La Pedrera, molt bonica, peró aixó sí... pleníssima de gent-jove-mega-guai-de-súper-fiestón que, la veritat, no és el que ens esperavem, ni tampoc el que buscavem. Vem fer nit a la platja, invaïda pels mosquits, i ens vem llevar, aixó sí, amb unes vistes precioses, peró amb algun/a borratxo/a tirat/da per allá de tant en tant...
CABO POLONIO
Vem continuar la nostra recerca deseperada (i ingènua, més endevant ens n'adonaríem) d'algun poble on regnéssin la pau i tranquil·litat, i vem fer via cap a la resrva natural protegida de Cabo Polonio, lloc que ens havien repetit, una vegada i una altra, que no ens podiem perdre.
Vem arribar allà i vem haver de montar a un dels camions d'El Francés, que et porten fins a la punta del cap (d'altra manera no s'hi pot arribar). I quina va ser la meva sorpresa quan, esperant fer un recorregut tipus "safari" pel mig de la natura salvatge entre les dunes indòmites, acabem el tragecte enmig d'un poblet de casetes de fusta pintoresques, plenes de hippies i famílies diverses!!!
Hi havia també una invasió de meduses petites i grans (immenses!) mortes.
PUNTA DEL DIABLO
Tot i que Cabo Polonio ens estava agradant bastant, teniem planejat anar cap a Punta del Diablo, i descansar tranquil·lament en un hostel baratet, on poder-nos rentar i relaxar, i així ho vem fer. Amb la pell ben cremada (i una insolació total per part meva, amb una mica de febre i tot), vem arribar, passades les 22h a Punta del Diablo, tot plovent.
Estava a rebentar de gent, i posa't a buscar un hostel amb algun lloc disponible! Provem a un... i res, provem a dos... tampoc. Al tercer ens diuen que sí, però a un preu moooolt car cada llit, així que els hi diem que només en volem UN i que ja ens apanyarem per dormir-hi els dos. I ens diuen que sí. Ens dónen el llit de dalt d'una llitera en una habitació de 8 persones. Sopem i ens posem a dormir, amb una calor in-su-por-ta-ble...
L'endemà al matí, quan ens vem llevar, a part d'estar menjats per les puces, ens vem assabentar que ens havien donat el llit equivocat, i que haviem deixat a un pobre noi xilé dormint a una altra banda davant l'astorament de trobar-se a algú (i no a una, sinó a dues persones!) ocupant el seu llit!
Ens ho vem prendre de la millor manera que vem poder, i ens en vem anar a passejar pel poble (molt bonic per cert), mentre esperàvem que sortís un autobús per continuar fugint... de fet, ja de tornada cap a Montevideo, on allà sí que hi regnava la pau!
PUNTA DEL ESTE UN ALTRE COP
I sí! Aquí ens teniu un altre cop! A la Benidorm uruguaiana! Tansols per passar-hi la nit, a la platja (no volíem pagar cap més hostel abusiu per la costa carnavalera!!!).
I vem dormir-hi mooolt bé! :-)
Ens vem instal·lar sota la caseta d'un guarda costa, i vinga, a mirar les estrelles, a escoltar el so del mar, i tot molt tranquil·lets, ja que el turisme de Punta del Este no és de l'estil d'estar-se tirat per la platja... erem els reis (i sense mosquits!).
I l'albada! Quina albada...
Nois! Teniu un correu... ja us ho imagineu, oi? :)
ResponEliminaueeeee! Felicitats papis! (re-papis) ;-)
EliminaPer cert, sóc el Miguel
ResponElimina